Tossal del Montblanc

1/5

L’ESTABLIMENT ROMÀ I ÀRAB-MEDIEVAL DE CAL MONTBLANC

 

L’Establiment romà i àrab-medieval de Cal Montblanc, conegut des del 1990 com la Turris romana de Cal Montblanc, està situat en una petita elevació de pedra sorrenca a l’esquerra del camí d’Albesa a Castelló de Farfanya, a uns quatre quilòmetres de la primera i a poc més de cinc-cents metres del terme municipal de Castelló de Farfanya.  Les primeres notícies sobre el jaciment arqueològic de Cal Montblanc, remunten al mes de febrer de 1984, quan membres del Grup Excursionista d'Albesa, recullen, en superfície, diversos materials d’època romana, entre els que destaca un penjoll fàl.lic, fet en bronze. Aquesta troballa és citada pel diari La Mañana en una nota publicada el dia 29 de febrer de 1984, amb el títol: Un amulet fàl∙lic romà ha estat trobat a Albesa .

 

L'any 1989, el jaciment del Tossal de Cal Montblanc és inclòs en la Carta Arqueològica de La Noguera; l'any 1997, per iniciativa de l'Ajuntament d'Albesa, es redacta un primer projecte pel seu condicionament i protecció, i s'inclou aquest jaciment en el pla de recuperació de les restes arqueològiques del terme municipal d'Albesa.  Lamentablement, poc després, el mes de març de 1998, en el decurs dels treballs inclosos en el Pla de Concentració Parcel·lària, la plataforma de pedra sorrenca va començar a ser  usada com a pedrera; això va afectar principalment  l’angle W.   Aquest fet va motivar la realització d’una excavació arqueològica d’urgència, per valorar els danys causats.

 

Amb tot, no va ser fins l’any 2012 que es va realitzar  la primera intervenció arqueològica, amb caràcter d’investigació. Els treballs, encarregats per l’Ajuntament tenien com a objecte  documentar i valorar  les restes arqueològiques, per poder procedir a la redacció del projecte de recuperació del conjunt i la seva museïtzació.

 

Aquesta intervenció, va permetre documentar l’existència en aquest punt d’una construcció –tal vegada turriforme- que va estar en ús fins a principis de la segona meitat del segle II dC, i que alguns autors havien relacionat amb un possible punt de control militar – versemblantment amb finalitats de recaptació fiscal. La documentació arqueològica, però, no ha ofert cap indici que permeti confirmar aquest ús de control militar i/o fiscal.  L’establiment, s’havia disposat just en la cruïlla de dues vies secundàries. La primera, que seguiria el traçat de l’actual camí d’Albesa a Castelló de Farfanya, i una segona que, tal vegada, uniria el pas del Segre, a l’alçada de Menàrguens, amb Algerri. L’establiment, es deuria crear en el mateix moment  en que, les reformes d’August, van propiciar l’ocupació de l’espai rural i la fundació de moltes vil·les, al temps que es començava a implantar una primera xarxa viària local.

 

L’establiment  que s’havia identificat  com a turris,  deuria ser abandonat en el primer terç  del segle II dC.  Sembla però, que a pocs metres d’ aquest, just al costat del traçat d’una de les vies esmentades, es va mantenir en ús, un altra construcció –tal vegada una antiga statio- que, sense conèixer el moment en que va ser construït,  va finalitzar la seva activitat fins a finals del segle IV. Malauradament, aquest segon establiment, tan sols ha estat documentat per la recollida de material ceràmic en la superfície del terreny.

 

Tornant a la plataforma de pedra sorrenca, apart del moment d’ocupació romana, s’ha documentat un segon període d’ocupació entre els segles XI a XIV, sense que, de moment, es pugui precisar més. La poca potència estratigràfica, així com l’espoli a que han estat sotmesa les estructures, ha estat el motiu que el registre estratigràfic hagi estat fortament alterat. Hi ha constància, però, que durant aquest període en aquesta plataforma va estar en ús algun tipus de instal·lació per a la transformació o elaboració de productes procedents dels camps veïns (oli, vi o cereals). Les restes documentades apunten a la presència d’una possible premsa i de sitges per a l’emmagatzematge dels productes. Algunes estructures –De moment, però, no ha estat possible establir, amb seguretat, quines estructures podrien correspondre al moment d’ocupació àrab, que les restes ceràmiques recuperades permeten situar en el segle XI; i el període posterior, caracteritzat per estructures bastides amb pedra i morter de cal, que podrien ser atribuïdes al segle XIV.

 

Les dades obtingudes en la intervenció arqueològica del 2012, han permès accelerar el procés  perquè  l’any 2013, el jaciment de Cal Montblanc passés a ser propietat de l’Ajuntament d’Albesa i  fos declarat Bé Cultural d’Interès Local  (BCIL). Actualment, l’Establiment romà i àrab-medieval de Cal Montblanc, així com la Via romana que es conserva al costat, està en procés de museïtzació.

© 2014  pàgina web creada per Dossier P&M. Tots els derets reservats.