FERMÍ PALAU

 

El mestre, polític i poeta Fermí Palau i Caselles neix Albesa (la Noguera) el dia 26 d'octubre de 1894. Com a mestre, exerceix de professor al Liceu Escolar de Lleida, Alcoletge i Vilanova i la Geltrú, i de director del grup escolar Joaquim Vicenta a Madrid. 

 

Com a Polític, és militant de Joventut Republicana de Lleida, dedicació que el porta a ser secretari particular del president Macià. L'Avi li ofereix la conselleria de cultura de la Generalitat, que ell defuig per no deixar la docència. La Guerra civil trenca la seva trajectòria ascendent i el 23 de gener de 1939 (vigília de la caiguda de Barcelona) ha d'agafar el camí de l'exili, juntament amb la seva muller Ramona Siurana i el seu fill Fermí, de nou anys. 

 

Va col.laborar en molts diaris, entre els quals es poden destacar: Las Noticias i Las Ramblas de Barcelona, La Humanitat dirigida per Lluis Companys, i revistes com El Magisterio Español. 

 

La seva poesia es dolça, senzilla i de paraules sentides. Té com a temàtica central l'amor i la felicitat. Glossà també els sentiments de catalanitat i amor a la pàtria.

 

Com a poeta, aconseguí el títol de "mestre en Gai Saber", per haver guanyat cinc "Flors Naturals": Balaguer (1921), Artesa de Segre (1923) Manresa (1930), Lleida (1932) i Perpinyà (1951), a més de diversos accèssits. La seva obra publicada es compon de novel·les, com: "L'Ernest", "Maria del Dolors", "La gitana rossa", "Aurora Fabregat", i "L'Any té tretze mesos"; i de poesia com: "Batecs", "Neguits", "Calius, de la brega amorosa", i "Pomes de l'Amada". D'aquest últim llibre és la lletra de la partitura que va ésser premiada amb un accèssit a l'englantina en els Jocs florals de la Llengua Catalana, a Barcelona, 1929. 

 

Fermí Palau morí a Torrefarrera (poble natal de la seva muller) l'any 1966. 

 

IGNASI SEGARRA I BAÑERES

 

(Albesa, Noguera, 22 de març de 1929 - Barcelona, 24 de maig de 2003) fou prevere de la Prelatura de l'Opus Dei i promotor, juntament a un grup de dos arquitectes, de l'obertura del procés de Beatificació de Gaudí el 10 de juny de 1992.

 

Segarra era doctor en Enginyeria Industrial i en Dret Canònic. Entre moltes importants aportacions, va treballar en Pastoral Universitària a Chicago i Boston (Estats Units), en Pastoral Obrera a Milwaukee (també als EUA) i com a professor d'Ètica a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE), a Barcelona. Va desenvolupar una tasca pastoral molt intensa a tot Catalunya i Andorra. Cal destacar que el doctor Segarra va dedicar una part de la seva vida als mitjans de comunicació. Per exemple, va dirigir la revista "AURA", una publicació dedicada a sords que li va permetre guanyar un premi Bravo de la Conferència Episcopal Espanyola. També va dirigir la revista "AVE MARÍA", va portar diversos programes de ràdio sobre qüestions religioses i va escriure, entre altres treballs, els llibres "Gente que hizo mucho" i "Buzón de respuestas". El maig de 2003, va concloure la part del procés corresponent a la diòcesi de Barcelona. Tanmateix, Segarra no va poder assistir a la cerimònia perquè es trobava greument malalt.”

 

Personatges

1/5

© 2014  pàgina web creada per Dossier P&M. Tots els derets reservats.