L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa ja apareix mencionada al S. XII, tot i que l’edifici actual és datable de la segona meitat del S. XVIII. Consta de tres naus: una central, coberta amb volta de canó amb finestrals laterals per deixar entrar la llum solar, i dues laterals cobertes per volta de creueria. A la nau central, abans d’entrar al presbiteri, s’aixeca una cúpula en forma de cimbori octogonal. A banda i banda de les naus laterals es troben tres petites capelles, tres a cada costat. Acompanyen a les naus laterals l’altar de la Verge de Fàtima a l’esquerra i del Sagrat Cor a la dreta. L’organització de l’espai de l’edifici es manifesta amb claredat en els volums exteriors, mancats de tota ornamentació, ja que l’única existent es trobava en el portal d’entrada i fou destruïda durant la Guerra Civil.

L’actual edifici té uns 200 anys d’antiguitat i es bastí sobre una antiga església d’estructura romànica del S. XII. Aquesta afirmació es deu a que quan, durant els mesos d’octubre i novembre de 1.980, es va fer una reforma al presbiteri actual, van aparèixer restes d’una àbsida romànica. Aquestes restes foren conservades intactes atès que es cobriren aixecant l’actual presbiteri.

La data de culminació de l’actual edifici, senzill i espaiós, es situa a l’any 1.790. En la seva construcció sembla integrar-se un cos de façana amb espadanya d’època anterior i en el seu interior s’hi conserva un retaule de pedra del S. XIV procedent d’un temple anterior. Aquest conjunt escultòric està dedicat a la Mare de Déu i els temes, distribuïts en quatre carrers, sobre bancal amb apostolat, envoltaven la desapareguda imatge de la Verge, de la qual només es conserva el seu cap i, també, el cap del nen Jesús que duia a les mans (la imatge actual és una talla de fusta molt recent que vol assemblar-se a la imatge desapareguda). Un abundós aparell arquitectònic emmarca les escenes que es refereixen als goigs de la Verge. El marc estilístic d’aquest retaule és prototípic dels obradors industrialitzats  de les dècades del S. XIV i forma part de tot un important grup de retaules de pedra que formen part de l’Escola de Lleida i que estan relacionats amb les òrbites creatives de Jaume Cascalls i Bartomeu de Robió.

Durant la Guerra Civil foren decapitades bastantes imatges del retaule i desaparegué el cos de la talla de la Verge. Així mateix, també s’enderrocà l’espadanya del campanar. El 16 de novembre de 2.008 s’inaugurà la reconstrucció d’aquesta espadanya fent-la igual a l’original. És a dir, va quedar totalment bastida l’espadanya de cadireta amb tres nivells i amb una creu situada a dalt de tot. En aquestes mateixes dates es col·locaren dos vitralls realitzats pels albesans Josep Maria Graells i, la seva esposa, Ma. Assumpta Planas de Farnés.

El 13 de maig de 2.014, el Govern de la Generalitat de Catalunya declarà l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Esglèsia de l'Assupció

1/5

© 2014  pàgina web creada per Dossier P&M. Tots els derets reservats.