al contingut a la navegació Informació de contacte

Segla àrab

La cultura islàmica va fer dues aportacions fonamentals a l'agricultura de la península ibèrica. Una en fou la introducció i aclimatació de productes agrícoles com l’arròs, el blat dur, la canya de sucre, el cotó, els cítrics (llimona, taronja i mandarina), el plàtan, el coco, la síndria, els espinacs, les carxofes i el mango.

L’altra gran aportació cabdal fou la creació de xarxes de regadiu, que encara avui continuen funcionant. Aquesta xarxa va permetre millorar el sistema de rec d'època romana i van crear les grans hortes que envolten les zones properes al cursos fluvials. La introducció d’importants innovacions en el camp de la irrigació com la captació i canalització dels aqüífers i l'ús generalitzat de sèquies, assuts o partidors, així com enginys hidràulics com les nores i sínies, van ajudar en aquesta "revolució del camp".

CALMA.jpg

L'element més important d'època islàmica d’Albesa és la segla. Aquesta, capta l’aigua directament del riu Noguera Ribagorçana a uns 5 Km aigües amunt a l’indret conegut com la peixera, ja al terme d’Algerri i, actualment, després de recórrer uns 13,5 Km i de regar unes 1.700 hectàrees, acaba el seu itinerari al terme de Menàrguens, després d’haver regat una part del terme de Torrelameu. Aquest fou, doncs, el gran objectiu de la seva construcció: regar l’ampla plana que s’estén al marge esquerre d’aquest riu  i que avui correspon als termes municipals d’Albesa, Torrelameu i Menàrguens.

 Racons d'Albesa 897 (Mediano).jpg

Fa la impressió de que la sèquia que avui anomenem d’Albesa, de Torrelameu o del Molí, segons el tram de la mateixa al qual fem referència, era coneguda al segle XII com a sèquia de Corbins. Així, sovintegen les transaccions que afecten a peces de terra situades al terme d’Albesa entre les afrontacions de les quals es troba el terme “en la sèquia de Corbins”. En altres, però, es fa distinció del tram de la segla d’Albesa i de la segla de Corbins.

Amb la conquesta feudal i la ubicació de la Comanda del Temple a Corbins, el comte Ermengol VII li concedirà l'any 1160 el dret de prendre aigua dins del terme d’Albesa.

Aquesta segla neix a l’indret anomenat la peixera i, si la seguiu aigües avall, uns trobareu amb el pont de la dula i el pont de la Torre-sulla. Ja al mig del poble, després d’estar un tram soterrada, trobareu el pont de les mentides i després de passar per les canals trobarem, com a ponts significatius, el pont de l’amor (avui sota la carretera de Menàrguens), el pont del Ciscar, el pont de Camporrells i el pont del pas dels carros.

Fins a la posada en rec del Canal Algerri-Balaguer, per al poble d’Albesa, que encara avui té en l’agricultura la base de la seva economia, la segla ha estat la mare de la seva producció agrícola, el nervi estructurador de la seva vida.

Racons d'Albesa 111 (Mediano).jpg