Retaule
El retaule de pedra de la Verge del Roser d’Albesa és una obra del gòtic català i pertany a un grup de retaules de característiques similars que es feren per les nostres terres durant el S. XIV. Aquest grup de retaules pertanyen a l’Escola de Lleida i tenen unes semblances familiars clarament visibles. Dintre de tot aquest gran grup de retaules de l’Escola de Lleida se’n distingeixen dos subgrups diferenciats. El primer està representat pel retaule de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida; el segon té com a retaule més representatiu el de la Verge del Roser d’Albesa i això fa que, sens dubte, aporti un valor molt gran al nostre retaule.
El retaule d’Albesa és una de les poques peces que es conserven a Catalunya i va ser construït pels retaulers anomenats Grup d’Albesa de l’escola de Lleida. La nota característica de les obres del Grup d’Albesa és el predomini de la decoració arquitectònica que denota una excel·lent aptitud pel dibuix geomètric i la preocupació per les claraboies que decoren els espais lliures de les imatges sobre els detalls de l’escultura pròpiament dita.
Com a notes generals indicadores del Grup de Retaules d’Albesa cal destacar la preponderància de la riquesa arquitectònica per sobre de la resolució escultòrica. És a dir, mentre que la disposició constructiva del retaule i la seva decoració geomètrica tenen una gran força i rellevància, l’escultura de les imatges té menys profunditat i és percep menys expressiva, endevinant-se una certa industrialització.
El retaule de la Verge del Roser d’Albesa té, en la seva part baixa, el banc o predel·la amb les figures dels apòstols, repartits de sis en sis a partir del centre. Aquest banc està posat sobre un sòcol de cercles i escuts.
Entre el banc i el primer pis trobem uns franja de dibuixos geomètric consistents en rombes amb arcuacions que el volten i conflueixen en un punt central en forma de rosa.
Els quadres, vuit en total, representen i narren facetes de la vida de Jesús i de la Verge, glosades en alguns dels misteris de goig i de glòria.
Les vuit escenes de la vida de Jesús i de la Verge es troben separades verticalment per muntants decorats amb imatges de sants, situades sobre petites peanyes i sota dosser. Els frontons de les històries sobiranes sostenen petites imatges d’àngels portadors de les armes de la passió (hi ha àngels músics).
Aquestes vuit escenes no estan ubicades de manera que segueixen l’ordre cronològic que caldria per explicar la catequesi (recordem que és una de les funcions dels retaules). Això és degut a què en els diferents canvis d’ubicació, dins la mateixa església, a què fou sotmès el retaule, les escenes es van col·locar en un ordre diferent al cronològic de la vida de Jesús. Quan, després de la seva total restauració a l’any 1.998 al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es tornà a situar al vell mig de l’altar major, els tècnics determinaren que calia muntar aquestes vuit escenes en el mateix ordre en què estaven en el moment de restaurar-lo.
En el centre del retaule hi ha un espai destinat a la imatge de la Verge. De la imatge original només se’n conserven el cap i la mà, així com el cap del nen Jesús que duia en braços. La resta de la imatge desaparegué durant la Guerra Civil, moment en el qual també es decapitaren algunes imatges.
El 13 de maig de 2.014, el Govern de la Generalitat de Catalunya declarà l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa com a Bé Cultural d’Interès Nacional. I conjuntament amb l’església el preuat retaule de la Verge del Roser d’Albesa.