Castell

Les ràtzies contra el món cristià per part dels musulmans i les lluites internes de l’Islam en la zona de frontera van afectar directament la vil.la d’Albesa convertint-la en un dels punts fortificats bàsics de l’entramat militar de la Frontera Extrema. L’increment de les riqueses a la zona i la lenta però continua recuperació demogràfica, portarien Albesa créixer com a nucli d’hàbitat i a desenvolupar dins el seu terme diverses almúnies.  L’expansió demogràfica, la consolidació d’un poder local independent i hereditari, i l’ascens militar que els cristians anaven adquirint al llarg del segle IX, van portar a una expansió de la frontera més enllà del Segre i a la construcció d’una xarxa defensiva més complexa. Fou així que a finals del S. IX i al X-XI la zona entre Balaguer i Lleida quedaria defensada per un conjunt de fortificacions entre les quals hi apareix el Castell dels Moros d’Albesa, (encara que potser s’edificà sobre una base anterior) per tal de controlar el gual del riu Noguera Ribagorçana. A més a més d’aquesta funció estratègica, el Castell d’Albesa exercirà de centre de defensa del conjunt d’habitants de les comunitats properes; unes comunitats en expansió gràcies a la construcció de la sèquia d’Albesa que es sobreposava a la ja existent sèquia de Corbins, creant així una importantíssima àrea irrigada.

La conflictivitat i la lluita entre moros i cristians pel domini del Castell d’Albesa i de les terres, fou molt sovintejada fins que poc abans de l’any 1149, Ramon Berenguer IV conquerís el Castell d’Albesa i comencés una vida normal pels castells medievals essent, des de llavors, objecte de donacions i testaments.

Durant la primera guerra civil del S. XIX, el Castell fou ocupat pels Carlins com a reducte militaritzat. A partir d’aquest moment, la vella fortificació serà una magnífica pedrera que aprofitaran els veïns d’Albesa per a fer diferents construccions.

Actualment, quan hom visita aquest magnífic tossal pot albirar, amb el poble als peus, la fèrtil vall del riu Noguera Ribagorçana i, tanmateix, pot contemplar el pont que millora l’històric gual que permetia creuar el riu.

Tanmateix, avui, a l’espera de properes intervencions arqueològiques, es pot veure la traça d’una part dels murs del castell, les restes d’una cisterna i, com a resta més significativa, la part d’una de les torres amb què comptava el castell.