al contingut a la navegació Informació de contacte

El municipi

La vila d'Albesa (237 m) és al peu d'un tossal on hi ha les restes del castell d'Albesa, al sector occidental del terme, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Els darrers anys, les cases s'han bastit sobretot vora les vies de comunicació. El nucli antic es concentra vora l'església parroquial de Santa Maria, esmentada el segle XII, tot i que l'edifici és datable de la segona meitat del segle XVIII; en la construcció sembla integrar-se un cos de façana amb espadanya d'època anterior. L'església consta de tres naus amb capelles laterals, fals transsepte i cor elevat als peus, i té coberta de volta de canó amb llunetes a la nau central, de creueria a les laterals i de canó a les capelles. Sobre el creuer s'eleva una cúpula gallonada i els suports són pilastres que flanquegen els arcs formers de les naus laterals i sostenen un entaulament sobre el qual recolza la volta central. L'organització espacial de l'edifici es manifesta amb claredat en els volums exteriors, mancats de tota ornamentació, ja que l'única existent es trobava en el portal i fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39.

Santa Maria d'Albesa guarda un retaule de pedra procedent d'un temple anterior. Aquest conjunt escultòric està dedicat a la Mare de Déu i els temes, distribuïts en quatre carrers, sobre bancal amb apostolat, envoltaven la desapareguda imatge de la Verge. Un abundós aparell arquitectònic emmarca les escenes que es refereixen als goigs de la Verge. El marc estilístic d'aquesta obra de l'escola de Lleida, prototípica dels obradors industrialitzats de les dècades finals del segle XIV, es relaciona amb obres conservades a l'església de Sant Llorenç de Lleida, dependents de les òrbites creatives de Jaume Cascalls i Bartomeu Robió.

Se celebra la festa major per la Mare de Déu d'Agost i per Sant Roc (15 i 16 d'agost respectivament).

A les partides del Romeral (al N del terme) i de la Torre-sulla ( vers l'W de la vila) s'han descobert restes de vil·les romanes. La més coneguda d’aquestes és la Vil·la romana del Romeral, famosa pel seu magnífic conjunt de mosaics i que representa un dels millors exponents de l’assentament del món romà en el medi rural. Aquests mosaics tenen la particularitat de ser únics al món atès que són els únics en els quals apareix una figura en tots i cadascun dels espais que configuren les ornamentacions en forma d’escata de peix. El 2005, al Romeral fou excavada una peça de pedra arenosa amb un cap de medusa esculpit datat entre els segles II i IV dC, la primera figura d'aquest ésser de la mitologia grecoromana trobada a Catalunya. Per la seva qualitat escultòrica, aquesta “Medusa” és considerada una de les millors a nivell europeu.

33.jpg

La població i l'economia

Segons el fogatjament del 1365 la vila d'Albesa tenia 97 focs i figurava en la vegueria de Cervera. Pels protocols (conservats a l'Arxiu Històric del Roser) del notari de Lleida Josep Aparici, se sap que el 1598 hi havia a la vila 48 famílies. Aleshores, la vila es regia per un consell de prohoms i paer i feia 6 lliures de pensió a l'Estudi General de Lleida. El 1718 la població (albesans) del municipi era de 156 h, el 1787 en tenia 866 h, i 1 602 h el 1860. En les dècades següents l'evolució demogràfica es caracteritzà per un descens de la població, a excepció del 1920, que es compatibilitzaren 1715 h. Així, el 1936 hom censà 1586 h; el 1950,1549 h; el 1970, 1488 h; el 1981, 1454 h. A partir dels anys noranta el grup d'efectius de població augmentà lleugerament (1462 h el 1991, 1497 h el 1999 i 1 561 h el 2005).

L'agricultura és la base econòmica del municipi, i ocupa una bona part de la població. Tradicionalment, les terres s'havien repartit en dos sectors diferenciats: l'inferior o de regadiu (la sèquia d'Albesa, de 12 km de llargada, pren l'aigua d'una peixera a la Noguera, dins el terme d'Algerri) i el superior o de secà, que s'estén des de l'ermita de Sant Roc vers tramuntana i ponent i és travessat pel camí de Castelló.  Des de l’any 2001, però, l’arribada de l’aigua de reg del canal Algerri-Balaguer permeté posar en reg en la seva totalitat les 2.200 Ha de la zona de secà. Des de llavors tot el terme  municipal es de zona de reg. D’aquesta manera el cultiu d’arbres fruiters, de panís, farratges, .... ha guanyat l’espai als antics cultius de cereals i ha permès una majors ingressos. La ramaderia que històricament suposava un complement econòmic a la pagesia s’ha centrat en la cria de bestiar porcí, boví i aviram i, progressivament, va passant a ser, cada cop més, activitat específica per aquell qui s’hi dedica.

Nevada Albesa.jpg